Us presentem el nou treball literari que hem realitzat el grup de Català 3. Aquesta vegada hem explorat els espais i els territoris, la vida de poble i la de ciutat, les preferències en els habitatges i les vides singulars en marcs domèstics singulars. El títol del tema ha estat:
Vides diverses, diverses vides.
LA MEVA CIUTAT IDEAL
Jo vaig néixer a la ciutat de Barcelona, ciutat que adoro. La recordo tranquil·la i molt maca en el seu entorn. M’encantava passejar pels seus carrers, sobretot pel centre, les Rambles, el Passeig Marítim. Avui dia no la gaudeixo gaire. Molta gent, molt trànsit, robatoris, contaminació, estres... No m’agrada gens.
L’ideal, per a mi, seria que la ciutat tingués espais naturals, conservant la seva essència. Sense soroll, amb poc trànsit i això ajudaria a què hi hagués menys contaminació. Que els seus habitants tinguessin les seves botigues de proximitat, com abans, gent del barri per al barri. Delinqüència cero o la mínima. Civisme, educació i respecte,; en definitiva i políticament parlant, sentit comú i responsabilitat. Que no ens enfrontin amb les idees (que pensin en tots). Que ens deixin ser lliures de pensament.
Per a mi seria un ideal molt just.
Escrit per Carmen.
La meva ciutat ideal
Imagineu un lloc sense massificar, però de cap de les maneres deshabitat, amb temperatura suau i a prop del mar. Si tingués un bosc i un riu a les contrades, la ubicació de la meva ciutat seria perfecta. Amb molta cura mantindríem a ratlla la contaminació i l’aire net i els espais oberts influirien beneficiosament en la salut del ciutadans.
Hauria de ser una ciutat vitalista que oferís als nens un espai segur, als joves, accés a la cultura i l’oci i a la resta, la possibilitat de guanyar-se la vida fent allò que, de veritat, importa a cadascú. El treball fet amb ganes desenvolupa el millor de les persones.
Les biblioteques, a més de llibres, serien plenes de lectors. Les petites botigues no haurien de tancar per no ser capaços de competir amb els grans magatzems i al consultori mèdic, els metges no estarien sobrecarregats de pacients. Una altra cosa molt important, les escoles formarien persones sense que el professorat llances la tovallola davant la manca de recursos, perquè les seves necessitats serien ateses.
A la meva ciutat, hi hauria espai per seure i descansar a l'ombra d'un arbre, per passejar i també per fer esport a l'aire lliure. La gent gaudiria del seu espai vital, tan necessari, sense allunyar-se massa dels altres. L’individualisme no guanyaria la partida a l’amistat i al bon veïnatge.
Els nouvinguts s'adaptarien i respectarien els costums de la terra que els acull i a nosaltres ens enriquirien amb l'aportació dels seus. No hem d’oblidar també que una bona xarxa de comunicacions faria la ciutat més còmoda. Una xarxa que faciliti el desplaçament de la gent per la ciutat i alhora la mantingui connectada amb altres pobles i ciutats.
En essència és això el que desitjaria per a la meva ciutat ideal.
Escrit per Basilisa Mesa
LA CIUTAT DELS MEUS SOMNIS
La ciutat dels meus somnis seria un lloc on conjugar mar i muntanya, idíl·lic no? La seva població oscil·laria entre 1.500 i 2.000 habitants, una xifra suficient per poder sustentar els serveis essencials d’una vida digna: tenir aigua, llum, serveis mèdics, escoles, mercats... i viure de l’intercanvi de les riqueses que proporciona la terra i el mar; els seus habitants estarien contents amb tenir el suficient per no passar necessitats i poder prescindir del vil metall, que és el càncer de la societat actual.
En la ciutat dels meus somnis, els ciutadans tindrien les justes ambicions per a la subsistència, sense ostentacions tecnològiques que, a la meva manera de veure, deshumanitzen l’ésser humà; la cobdícia i l’egoisme és el que preval en la societat d’avui, i jo m’imagino la meva ciutat lliure d’aquests pecats. Crec que en aquesta ciutat es desterraria l’enveja i la superioritat d’uns sobre els altres –un vici que passa a les comunitats on la fam de poder prima sobre qualsevol altra conducta.
Què utòpic no? Però deixeu-me amb els meus pensaments, ja que la meva exposició no crec es pugui extrapolar a una realitat tan deshumanitzada...
Referent a l’última etapa de la vida, que espero longeva sempre i quan no hagi de dependre de tercers -la qual cosa crec que no portaria bé ,em conec-, la imagino en un far, al costat de la solitud de la mar i del cel, amb els meus llibres i la meva musica. I dic musica perquè no voldria que cap veu humana destrossés la bellesa de les composicions de Satie, Dvorák, Mozart, Beethoven, Brahms, Händel o Chopin.
Ah! I que les hores estesin marcades pel (el)Sol i la Lluna.
Temps per aprofitar .... Temps no manipulable...
Escrit per Rafael Parrado
LA MEVA CIUTAT IDEAL
M’han demanat que dibuixi la meva ciutat ideal. Serà una mica difícil però ho intentaré.
M’ agradaria viure en un lloc més tranquil, sense tants sorolls ni contaminació, que els parcs fossin grans i ben cuidats, poder passejar i llegir al costat d’ un estany mirant els ànecs i les flors que estiguessin al voltant.
Les voreres més amples i bancs per seure i veure a la gent passar i deixar anar un somriure quan algú et saludés encara que no conegués de res.
Però, de moment, seguiré somiant esperant que algun dia aquest dibuix urbà es faci realitat.
SALUD!
Escrit per MARIA PRAT
LA MEVA CIUTAT IDEAL
En aquest moment difícil, amb molts problemes en contaminació, immigració, pandèmia, i més, em sembla impossible trobar un lloc ideal per viure.
Quina és la meva ciutat ideal ? Quan parlo de la meva ciutat ideal penso en un lloc a prop de la mar, (però) envoltat d'un paisatge verd a l´altre costat. On pugui respirar amb solitud la brisa marina lliure de pol·lució i gaudir tranquil·lament l´aigua cristal·lina sense escombraries flotant.
Una ciutat amb aproximadament 1,500 habitants i accés a tots tipus de serveis com sanitat, educació i transport. On els veïns compleixin les lleis, visquin amb respecte, felicitat, harmonia i unitat i es preocupin pel bé dels altres i del medi ambient.
Una comunitat capaç de generar treball i produir aliments com fruites i verdures per als seus habitats.
És veritat que la situació és complicada però no vull perdre l'esperança de viure a la meva ciutat de somni. Crec en la dita que mentre hi hagi vida hi ha esperança.
Text escrit per April Capadosa
LA MEVA CIUTAT IDEAL
La meva ciutat ideal està envoltada de naturalesa, amb muntanyes i travessada per un riu de aigua dolça; tindria moltes àrees verdes i, fins i tot, tindríem terra per treballar.
M’imagino una ciutat de mesura mitjana, amb una densitat adequada, ni molta ni poca, igual que el clima i tot plegat, perquè cap extrem és bo.
Els meus veïns tindrien valors inculcats i ens ajudaríem els uns als altres.
Treballaríem per un tipus de vida millor per als nostres fills i néts i per totes les persones que visquessin en el futur a la Terra. A la meva ciutat aprendríem, ensenyaríem i aplicaríem el coneixement per disminuir l’escalfament global i, així, fer la vida de la Terra més llarga.
Hi ha tant per parlar i en què pensar que seria molt llarg de plasmar-ho en aquest full...
Quan vaig escriure aquest pensament em vaig posar molt trista per totes les coses dolentes que fem com els a éssers humans a la Terra i, a la vegada, contenta per veure que arribem tan lluny com a éssers vius intel·ligents .
Escrit per : CINTHIA LOZA
Jo imagino la meva ciutat ideal de colors terrosos, grogosos, vermells, verds i ocres, banyada per un mar blau i de tons canviants. En aquesta ciutat cromàtica no existiria la soledat ni la tristesa. No estaria prohibida, això no! –prohibit prohibir!- sinó que els seus habitants, potser, no tindrien raons per sentir-les.
Hi hauria justícia, equitat, treball i cultura per a tothom. Biblioteques, llibres i llibreters; art escampat per l’espai públic; igualtat real d’oportunitats i feines necessàries que milloressin la vida de la comunitat: forners i tapissers, ceramistes i paletes, músics, educadors i lampistes, metges i infermers i persones que volguessin aconseguir qualsevol somni per guanyar-se la vida. En definitiva, seria una ciutat on totes les persones poguessin trobar el seu lloc al món.
En aquesta ciutat els seus habitants tindrien un lema que seria la base de la seva vida moral: la simpatia. L’entendrien i la practicarien en benefici del col·lectiu, però no com un càlcul d’interessos, sinó “com la capacitat de participar en els afectes dels altres”.
Algú vol fer cua per viure-hi? Un ocellet m’ha dit que aviat s’acabarien les places..
Text escrit per l’Helena
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada