El grup de Català 3 us presenta el treball final del tema "Tants caps, tants barrets", on cada alumne ha triat una qüestió que creu polèmica i interessant per argumentar-la. A veure si els escriptors han pogut convèncer els lectors...

LA INFLUÈNCIA DE LES XARXES SOCIALS EN ELS NENS

És innegable que l’ús de les xarxes socials és una de les activitats preferides dels nens avui en dia. Hi ha moltes aplicacions diferents per triar però, som realment conscients de la influència que exerceixen sobre els nens?

En primer lloc, la xarxa social és una manera de entretenir o distreure els nens mentre els pares fan tasques domestiques o feines importants. En segon lloc, és una font de formació d'actituds i del comportament dels infants. I també és un medi d'adquisició i socialització d'habilitats.

A les xarxes socials hi ha diversos tipus de programes que no són adequats per a tothom. Hi ha reptes perillosos que poden causar danys o pitjor, perdre la vida. Per citar exemples, el famós TikTok, La balena blava, Momo, el Joc de la Mort, el Joc de l'Asfixia, Repte de Foc i molts més. Els pares han de ser conscients dels programes que veuen els nens. Jo els hi diria:

- Aneu en compte amb el que veuen i juguen els vostres fills!!! Estan començant la seva formació i tot allò que veuen i escolten els pot influir en el seu desenvolupament!!!

És evident que és responsabilitat dels pares assegurar-se que els nens no aprenguin comportament agressius i erronis. Necessiten orientació parental i/o explicacions sobre temes sensibles per entendre’ls correctament.

Escrit per l’April

ELS PANTALONS ESPARRACATS

Fa uns anys que s’ha posat de moda entre els més joves portar roba que sembli gastada. Abans de posar-la a la venda aquesta roba és tractada perquè aparegui com deteriorada. Poc a poc ha anat a més i gent jove, i no tan jove, vesteix texans esparracats amb normalitat.

Per una banda, sembla clar que es tracta d’una tendència que ha anat massa lluny, en la que no hi ha voluntat més innocent que les ganes d’identificar-se amb el grup. O simplement, el seguiment de la moda. Una actitud comprensible, especialment, en la gent jove.

Per altra banda, a les persones grans se’ns fa molt difícil que ens agradi aquesta moda. Som gent que hem viscut la escassetat de recursos i entre ells la roba, que passava d’un germà a l’altre més petit, fins que estava en tan mal estat que no servia per ningú més.

En conseqüència, malgrat entendre les modes, aquest costum de posar-se roba esparracada em sembla una actitud poc encertada. En un món on la pobresa la pateix massa gent, anar de pobre de solemnitat s’apropa a la burla.

Escrit per la Basilisa

ÉS UN PROBLEMA LA INSEGURETAT AL MEU BARRI?

A dia d’avui en els nostres barris tenim poca presencia policial i cap vigilància; fins i tot, en algunes hores del vespre tens por de sortir de casa i si no és per molta necessitat, qualsevol cosa que hagis de fer, la deixes ho deixes per demà.

En primer lloc, les persones grans són, en la majoria dels casos, les que més ho pateixen perquè penso que són les més vulnerables. A les àvies, sobretot, els hi fan moltes estrebades per prendre'ls una simple cadena que porten el seu coll, que per elles segur que té un valor molt important; es resisteixen i acaben per terra.

Tenim un altre col·lectiu també molt indefens que són els nens. El moment és quan surten de l’escola i van cap a casa seva. Els estan esperant tres o quatre ganàpies per robar tot el que porten (el mòbil, una jaqueta si els agrada...); quan arriben a casa tenen tanta por que no saben explicar com ha anat tot, i per molt que vagin a posar denuncies, les coses no milloren.

La meva conclusió és que algun dia i (espero que no gaire tard) gaudirem d’una bona vigilància i puguem estar tranquils al nostre barri.

Escrit per la Maria

LA VACUNACIÓ ÉS ESSENCIAL

La vacunació no hi ha dubte que és essencial i en el moment de pandèmia que vivim, ens condueix a la seva l ́obligatorietat. Hi ha un ventall d’opinions perquè és un tema que ens afecta a tothom.

En primer lloc, ens trobem els negacionistes, que no accepten la pandèmia com a tal, i és molt possible que sigui per falta de coherència del Govern. En segon lloc, la falta de coordinació a l’hora de designar la forma d’administrar-la, està provocant la confusió als ciutadans pels trams de vacunació. Crec que per edats no tenen massa sentit, perquè es deixen trams d’edats i altres al llimbs com per exemple els de 60 a 69, ja vacunats, sense data els de 70 a 79 i ja vacunades de 80 en endavant.

No obstant això, els que tiren del carro de l’economia des dels 18 als 64 i estan en edat de treballar i produir els han deixat en el furgó de la cua. En una paraula, una incongruència total.

Tot i amb això, la sanitat està responent de forma coherent en el ritme de vacunació.

Escrit per en Rafael

LA CONTAMINACIÓ

UNA QÜESTIÓ DE CIVISME

Parlant de qüestions de contaminació, diria que l’home està destruint el nostre planeta. Els meus arguments són els següents:

En primer lloc, la manca d'escrúpols de l’esser humà que, amb la seva cobdícia i avarícia està destruint el planeta pels abocaments continuats de productes i residus químics de les grans empreses. Com a conseqüència d’aquesta actitud, els rius, els mars, les espècies d’animals en extinció i els boscos cremats per la mà de l’home pateixen i s’afebleixen cada vegada més.

En segon lloc, les persones no tenim cura ni respecte a l’hora de llençar les nostres deixalles i les deixem en els espais lliures contaminats.

Una conclusió ben clara: hem observat que, darrerament, amb el confinament degut a la Covid, l’aire és respirable, el cel més blau i net, les espècies aquàtiques han començat a regenerar en mars i rius. En fi, per acabar crec que tot plegat és degut a una gran falta de civisme.

Escrit per la Carmen

EL TRENCAMENT DEL PACTE SOCIAL

Jo no molesto, tu no molestes.

Quan jo era petita els meus pares em van ensenyar algunes normes per circular pel món. Eren tan senzilles i pràctiques que es podrien sintetitzar en aquest principi: La meva llibertat acaba on comença la de l’altre.

Aquest hauria de ser el lema de la vida en comú però, malauradament no ho és. Per què? Us exposaré els meus arguments:

En primer lloc, perquè sento que hi ha una desconsideració cap els espais públics; trens, autobusos, metros, places i carrers, terrasses de bars, restaurants, centres mèdics... han passat a ser espais “propis per a qui no respecta que sigui un espai comú. Un pot creure’s amb la potestat de posar els peus a sobre dels seients com si estigues a ca la sogra, ocupar seients reservats sense immutar-se si algú els necessita, cridar i fer gresca a la matinada quan els veïns dormen, no donar les gràcies ... La cosa pública està dominada per uns guanyadors: els habitants menys empàtics amb la resta.

En segon lloc, perquè ha triomfat la idea de “fer el que a un li dona la gana”. A casa meva, si els deia als meus pares -que ho havia provat-: “No paro taula perquè no em dona la gana”, m’enlletgien la conducta i l’acompanyaven amb una bona surra al cul. Per a mi, aquesta expressió significat una gran falta d’educació. Avui, sembla que no podem lluitar contra aquesta cosmovisió fatal que trenca tota norma cívica, perquè els guanyadors no saben què vols dir i, si ho saben, t’exposen els seus drets a fer el que volen. Qui ets tu per dir-los res?

La conclusió és que el pensament curós, la simpatia cap a l’altre i la capacitat empàtica han passat a ser un llenguatge de marcians.

Escrit per l’Helena